| Han passat ja uns dies perquè sempre, després de tot, passen uns dies. Sembla que en tornar res no té trellat i llavors em queixaria d´això, només pel fet de pertànyer una mica a eixa immensa comunitat formada pels qui ens queixem de qualsevol dolència, com si fos natural queixar-se. Més que això, proteste. Proteste d´haver tornat i vore que el temps no s´ha quedat allà on pensava que es quedaria quiet, enmig d´un embús a la carretera que ens deixés allí aturats durant segles. Però res, cap problema amb el trànsit, quan ens hagués semblat la cosa més natural del món aturar-nos durant dies allí a la carretera. Hem recorregut una llengua de milers de quilòmetres que finalment se´ns ha engolit. Podia endinsar-me en cadascú de vosaltres i perdre-m´hi una mica més. Podia trobar-vos a cadascú de vosaltres i em vaig quedar mirant-vos com si foreu planetes en òrbita. Tampoc no esperava aterrar, però pot ser hagués orbitat una mica com un satèl·lit que només vol mirar i ser vist. Ens mantenim en òrbita ara, en sistemes diferents, pot ser ens aturem en un embús espacial i aterrem en més d´un lloc. És un misteri carregat de ciència i càlculs matemàtics plens d´encerts i errades amb una clau per desxifrar... com es fa, això d´aterrar encara que siga durant un moment? És que quan tornavem de Portugal vaig veure passar un moment carregat de segles, i no sé com es fa això de provocar un embús i aturar-lo. |
Abril de 2007
1 comentario:
Hola Maria,
Jo també he sentit eixa sensació: que vam pertànyer tots a un mateix sistema (quina comparació més bonica que has fet :D), durant una setmana, i ara pareix, com si haguera ocorregut fa molt de temps... (malgrat les fotografies que compartim i els relats que contem d'aquells dies...) Però bé, pense que encara ens queden molts més viatges per fer (sense anar més lluny, demà mateix :D), i segur que se'ns creua gent tan interessant com la que vam conéixer a Portugal.
Molts b7s i seguix escrivint així, que és un gust poder llegir-te.
Verónica.
Publicar un comentario