miércoles, 9 de mayo de 2007
martes, 1 de mayo de 2007
Jeroglífics...
sábado, 21 de abril de 2007
Portugal en òrbita
Han passat ja uns dies perquè sempre, després de tot, passen uns dies. Sembla que en tornar res no té trellat i llavors em queixaria d´això, només pel fet de pertànyer una mica a eixa immensa comunitat formada pels qui ens queixem de qualsevol dolència, com si fos natural queixar-se. Més que això, proteste. Proteste d´haver tornat i vore que el temps no s´ha quedat allà on pensava que es quedaria quiet, enmig d´un embús a la carretera que ens deixés allí aturats durant segles. Però res, cap problema amb el trànsit, quan ens hagués semblat la cosa més natural del món aturar-nos durant dies allí a la carretera. Hem recorregut una llengua de milers de quilòmetres que finalment se´ns ha engolit. Podia endinsar-me en cadascú de vosaltres i perdre-m´hi una mica més. Podia trobar-vos a cadascú de vosaltres i em vaig quedar mirant-vos com si foreu planetes en òrbita. Tampoc no esperava aterrar, però pot ser hagués orbitat una mica com un satèl·lit que només vol mirar i ser vist. Ens mantenim en òrbita ara, en sistemes diferents, pot ser ens aturem en un embús espacial i aterrem en més d´un lloc. És un misteri carregat de ciència i càlculs matemàtics plens d´encerts i errades amb una clau per desxifrar... com es fa, això d´aterrar encara que siga durant un moment? És que quan tornavem de Portugal vaig veure passar un moment carregat de segles, i no sé com es fa això de provocar un embús i aturar-lo. |
Abril de 2007
miércoles, 4 de abril de 2007
miércoles, 21 de marzo de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)